divendres, 9 de desembre del 2011

ANALISI DAFO SOBRE LA PRÀCTICA PSICOPEDAGÒGICA

MATRIU DAFO



Factors
positius

Factors interns




Factors
negatius
Fortaleses
- Línia de treball consolidada en l’equip directiu, en el departament d’Orientació i en els grups interactius-comunitat d’aprenentatge.
-S’utilitzen eines autoavaluadores a través del programa basat en el model EFQM.
- Es potencia una educació de qualitat.
- Es treballen de forma equilibrada les principals àrees d’intervenció psicopedagògica i l’aprenentatge al llarg de la vida: l’orientació professional, els processos d’ensenayment-aprenentatge, l’atenció a la diversitat i la prevenció i el desenvolupament humà.
- L’orientadora del centre té capacitat d’assessorament, fomenta la col·laboració i la “psicologia positiva”.
- En general, es facilita la informació, la documentació i els materials i la formació constant i relacionada amb les necessitats del centre.
- Conèixer el centre amb més profunditat durant el Pràcticum I i el Pràcticum II i tenir experiència de treball en instituts de secundària com a professora de Llengua i Literatura.
Debilitats
- Principalment manca de temps.
- Manca d’un/a altre/a orientador/a definitiu/va o interí/na ja que el centre té 1400 alumnes.
- La tasca orientadora és complexa i diversa, es basa en uns coneixements molt amplis (pedagogia, psicologia, legislació...) i en una formació continuada que han de conduir a saber, saber fer, saber ser i saber estar.
- Caure en la tentació d’atribuir els problemes als altres (per no actuar) i l’èxit a un mateix.
- Ser animal de costums i conformistes.
Oportunitats
- El centre segueix un programa basat en el model EFQM d’excel·lència fomentat per l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE). Per tant, pertany a la xàrcia de centres de qualitat de la Comunitat Valenciana.
- També pertany a la xàrcia europea d’escoles promotores de salut.
- A Elx hi ha altres instituts més que segueixen programes basats en el model EFQM que fan bones pràctiques i entre ells es coordinen.
- Les famílies i els/les voluntaris/es dels grups interactius-comunitats d’aprenentatge – uns 50 membres - estan molt implicats en el centre.
- Bona imatge del centre en l’entorn.
Amenaces
- Forts retalls econòmics i de personal per part de l’Administració Educativa.
- Reformes educatives freqüents en el temps.
- No tenir en compte el context i les noves necessitats en la realitat educativa actual.
- No planificar de forma consensuada amb l’Administració Educativa, la Municipal i al centre.
- Una certa tendència a la passivitat i a la incertesa en la societat actual que es reflecteix en alguns sectors del centre educatiu.

Factors externs

ANÀLISI DAFO SOBRE LA PRÀCTICA PSICOPEDAGÒGICA

L’objectiu del Pràcticum II ha estat dissenyar, planificar, implementar i avaluar un programa d’educació emocional dins del Pla d’Acció Tutorial que du a terme el Departament d’Orientació (DO) a l’IES La Torreta d’Elx (el Baix Vinalopó) junt amb altres intervencions o ajudes professionalitzades de l’orientadora del centre de pràctiques i així, poder reflexionar sobre la pràctica assessora.

A partir de les actuacions i observacions realitzades s’han intentat analitzar les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats en el procés de disseny, planificació, implementació i avaluació del Pla de Treball en el marc del centre de pràctiques que tot seguit es detallaran:

-          Com es pot detenir cada debilitat?

1. Principalment manca de temps per tal de complir amb totes les funcions i poder donar les resposta a les necessitats, dificultats i problemes que s’hi relacionen. Això implica major planificació i prevenció.
2. Manca d’un/a altre/a orientador/a definitiu/va o interí/na com ha succeït aquests cursos arrere (per exemple l’any passat eren 2 orientadores, una definitiva i l’altra interina) ja que el centre té 1400 alumnes. Per exemple al meu institut hi ha una orientadora per a la meitat d’alumnes –uns 700- i professors. Això implica formar un bon equip de treball i compartir les diferents tasques que és el que està passant perquè no tothom està disposat a col·laborar.
- La tasca orientadora és complexa i diversa, es basa en uns coneixements molt amplis (pedagogia, psicologia, legislació...) i en una formació continuada que han de conduir a saber, saber fer, saber ser i saber estar. La intervenció psicopadagògica en Departaments i Equips exigeix el coneixement del marc legal vivent, de les teories o enfocaments actuals, del sistema educatiu, del funcionament del centres educatius, dels programes, de les mesures d’atenció a la diversitat i, per suposat, del desenvolupament de les línies d’acció tutorial i orientadora.
- Caure en la tentació d’atribuir els problemes als altres (per no actuar) i l’èxit a un mateix. Tal com hem analitzat a la matriu DAFO hi ha factors externs i interns que condiciones el nostre treball, per tant, els problemes i l’èxit han de ser compartits per millorar el context i augmentar el benestar col·lectiu i personal.
- Ser animal de costums i conformistes Si no hi ha reflexió sobre la pràctica, motivació i il·lusió i prevenció en el treball podem caure dues o més voltes en la mateixa pedra i crear certs vicis, cosa que sol passar i ens sol passar.

-          Com es pot aprofitar cada fortalesa?

1. Línia de treball consolidada en l’equip directiu, en el departament d’Orientació i en els grups interactius-comunitat d’aprenentatge, fet que ajuda en el desenvolupament de programes, projectes i plans.
2. S’utilitzen eines autoavaluadores a través del programa basat en el model EFQM d’excel·lència, les preguntes van acompanyades de suggeriments i promouen la reflexió per al canvi i millora..
3. Es potencia una educació de qualitat a parell amb les noves polítiques educatives (PISA, DELORS, TALIS,...) i la figura de l’orientador/a esdevé un puntal fonamental per aconseguir una educació de qualitat.
4. Es treballen de forma equilibrada les principals àrees d’intervenció psicopedagògica i l’aprenentage al llarg de la vida: l’orientació professional, els processos d’ensenayment-aprenentatge, l’atenció a la diversitat i la prevenció i el desenvolupament humà, la qual cosa ajuda a potenciar la prevenció i el desenvolupament integral de la personalitat al llarg de la vida (hi ha tant alumnat de cicles formatius de grau mitja i superior, de PQPI i DC com d’ESO i de BAT).
5. L’orientadora del centre té capacitat d’assessorament, fomenta la col·laboració i la “psicologia positiva”  per la seua àmplia experiència, per saber interactuar i relacionar tant amb professionals del mateix centre ja siguen de l’àmbit educatiu com de la salut, treball social, etc. i per la seva formació continuada.
6. En general, es facilita la informació, la documentació i els materials i la formació constant i relacionada amb les necessitats del centre.
7. Conèixer el centre amb més profunditat durant el Pràcticum I i el Pràcticum II i tenir experiència de treball en instituts de secundària com a professora de Llengua i Literatura m’ha ajudat en la reflexió micro i macro, docent i orientadora de les pràctiques.

-          Com es pot explotar cada oportunitat?

1. El centre segueix un programa basat en el model EFQM d’excel·lència fomentat per l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE). Per tant, pertany a la xàrcia de centres de qualitat de la Comunitat Valenciana. Tot això contribueix al compliment dels objectius estratègics dels centres educatius, garantitzant a l’alumnat, als pares, al professorat, als principals agents de canvi: l’equip directiu i a l’orientadora el desenvolupament de llurs funcions amb certes garanties d’èxit.
2. També pertany a la xàrcia europea d’escoles promotores de salut, per aquest motiu i d’altres ja esmentats es fomenta la prevenció i el desenvolupament integral saludable de la comunitat educativa. És a dir, es promou la transdisciplinarietat (Zabala, 1995) en treballar diferents aspectes del desenvolupament de manera global i alhora.
3. A Elx hi ha altres instituts més que segueixen programes basats en el model EFQM que fan bones pràctiques i entre ells es coordinen com ha estat el quadern de treball del programa d’educació emocional desenvolupat elaborat al grup de treball CONVIELX.
4. Les famílies i els/les voluntaris/es dels grups interactius-comunitats d’aprenentatge -50 membres- estan molt implicats en el centre perquè es pot aprendre, gràcies al treball en equip, dels altres. Tal com deia Newton: “si he vist tan lluny és gràcies a què he pujat al muscle dels gegants”.
5. Bona imatge del centre en l’entorn, cosa que crea bon clima i més incentius per seguir millorant.

-          Com es pot defensar cada amenaça?

1. Forts retalls econòmics i de personal per part de l’Administració Educativa. Per defensar aquesta amenaça calen estratègies de supervivència (continuar amb els canvis i millores) i defensives mitjançant la planificació i prevenció.
2. Reformes educatives freqüents en el temps, el camí a seguir és clar i es relaciona amb el punt següent: nous contexts, noves necessitats, per tant, calen noves competències.
3. No tenir en compte el context i les noves necessitats en la realitat educativa actual.
4. No planificar de forma consensuada amb l’Administració Educativa, la Municipal i al centre. Esdevenen necessàries estratègies de reorientació, quan hi ha problemes ens hem de coordinar forçosament. D’aquesta manera, si es planifica i es potencia la prevenció disminuiran els problemes.
5. Una certa tendència a la passivitat i a la incertesa en la societat actual que es reflecteix en alguns sectors del/s centre/s educatiu/s. Això pot ser molt perillós perquè fins i tot es poden negar les dificultats i/o amagar els problemes, per tant, calen estratègies defensives com fer ús del saber i de l’experiència per fer front a la passivitat.

CONCLUSIONS

Tot partint de la matriu DAFO sobre la pràctica psicopedagògica basada en l’anàlisi de les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats en el procés dut a terme al Pla de Treball, cal dir que  les nostres actuacions han de seguir un model d’orientació i d’intervenció col·laboratiu basades en l’enfocament educacional constructivista (base del currículum prescriptiu), en el model clínic (necessari en la intervenció individualitzada, per exemple quan es fan entrevistes, quan cal diagnosticar i fer informes), en el model de programes (que es proposa anticipar-se als problemes i la finalitat del qual és la prevenció dels problemes i el desenvolupament integral de la persona) i en el model de consultes (on la consulta col·laborativa és el marc de referència essencial per assessorar a mediadors –professorat, tutors, família, institució, etc.- per tal que ells mateixos duguen a terme programes d’Orientació (Bisquerra, 2005).

FASE 4 : Avaluació quantitativa i qualitativa, seguiment del procés i la seva valoració personalitzada.



-          FASE 4 :   Avaluació quantitativa i qualitativa, seguiment del procés i la seva valoració personalitzada.
      DATA:     5, i 13 de desembre   HORES: 10
Objectius: Valorar el programa d'educació emocional i el qüestionari d'avaluació que es passarà als alumnes a l'última sessió.
                   Preparar un resum per a la memòria de les pràctiques.
Destinataris/àries: Orientadora del centre i alumna en pràctiques.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1.Recerca en fonts bibliogràfiques i d’internet de recursos TIC per millorar la intervenció assessora i programa d’educació emocional.
2.Recopilar  de les lectures dels documents tot allò necessari per elaborar en un futur immediat la memòria de pràctiques.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Anàlisi documental de les fonts bibliogràfiques, documentals i recursos web.
  2. Entrevista per a la reflexió i valoració del Programa d’Educació Emocional amb l’orientadora del centre.
  3. Diari de pràctiques.
  4. Deixar tot a punt per començar la memòria final de les pràctiques.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Anàlisi i valoració el qüestionari d'avaluació del PEE dels alumnes.
  2.  Breu resum preparatori per a la memòria final de les pràctiques.
OBSERVACIONS DEL DIARI DE PRÀCTIQUES


5/des/2011

Només acabar les classes al meu centre de treball a les 10:30 he anat cap a l’IES La Torreta amb la finalitat de fer el buidatge de l’avaluació per part dels alumnes del PEE que no vaig poder fer l’últim dia de pràctiques per la quantitat de feina urgent que havia de fer l’orientadora del centre. He arribat uns minuts abans de les onze i l’orientadora estava preparant les sessions de la 1a avaluació que començaran a la setmana que ve. Estava escrivint a l’ordinador un guió d’ajuda per preparar la 1a avaluació per als professors-tutors amb aquesta estructura:

 GUIÓ ORIENTATIU PER PREPARAR LA SESSIÓ D’AVALUACIÓ
Less funcions del tutor/a en les sessions d’avaluació passa per tres moments diferents:
(a)  PREAVALUACIÓ (Reunió prèvia del tutor/a amb els alumnes del grup).
(b)  SESSIÓ D’AVALUACIÓ (Reunió del tutor/a amb els professors/es del grup i els representants dels alumnes).
(c)  POSTAVALUACIÓN (Reunió del tutor/a amb els alumnes del grup després de la sessió d’avaluació).

I amb una proposta d’activitats a fer a la tutoria-sessió d’avaluació per a cada moment pre-avaluació-post.

Mentre l’orientadora anava elaborant aquest guió orientatiu i algun document més adjunt al guió he començat a fer el buidatge del qüestionaris d’avaluació per part dels alumnes de 2n d’ESO A (impartit per la tutora del grup) i B (impartit per l’orientadora del centre i per mi) que han participat del Programa d’Educació Emocional.

VALORACIÓ PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL

2n ESO – 38 VALORACIONS

Contesteu amb una creu les vostres opinions sobre el Programa d’Educació Emocional realitzat. Un 5 si ho has aprés molt i un 1 si has aprés poc.


Preguntes 
Has aprés el significat de més emocions de les que ja sabies? 
2
10 
14 
10 
Saps diferenciar emocions semblants como odi i ressentiment 
10 
10 
Diferencies emocions positives i negatives? 
3
11 
Has aprés diferents maneres d’expressar les emocions? 
 1
25 
Podem controlar el nostre sistema límbic? 
11 
13 
Has après algún sistema de relaxació? 
10 
Has aprés com fer missatges en JO? 
10 
Has aprés com ser assertiu/va? 
16 
  Valoració final. Contesta aquestes dues preguntes amb les teues paraules:
1. La formación en Educació Emocional que has rebut t’ha servit per millorar la teua vida?
SÍ: 29    UN POC: 1      NO: 8
2. Indica quina activitat t’ha agradat més i per què:
L’activitat més significativa per als alumnes han estat la d’expressar les emocions, l’assertivitat i la diferència entre el sistema límbic i el neocòrtex.
CONCLUSIONS DEL QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ

El 70% de l’alumnat considera que li ha estat útil o molt útil el PEE. Hi ha algunes activitats com missatges en jo, emocions positives i negatives, sistemes de relaxació i emocions semblants que caldria continuar treballant per al curs que ve.


13/des/2011

  
Com la majoria dels dimarts el punt de trobada és el departament d’orientació, ens saludem, seiem i em comenta que finalment no s’han pogut concretar i preparar les activitats a realitzar en el programa d’educació emocional per al 2n cicle d’ESO. La darrera reunió per al dia 28 de novembre es va ajornar perquè hi havia un claustre per a votar els representant del professorat al Consell Escolar del centre. Fins passat Nadal no hi haurà la següent reunió. Planifiquem: l’orientadora em facilita el material per realitzar la memòria breu del programa implementat i m’indica que ho passe a l’ordinador, a la carpeta d’Educació emocional mentre ella ha de preparar la documentació i anar a fer unes fotocòpies per a les sessions de la 1a avaluació que van començar ahir dilluns.

BREU MEMÒRIA DEL PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL

0. INTRODUCCIÓ

Durant el curs 2010-2011 es va configurar un grup de treball centrat amb l’educació de les emocions. Durant el primer trimestre del curs 2011-12 he participat puntualment en aquest grup de treball mitjançant un pla de treball que s’ha desenvolupat a 2n d’ESO.

D’acord amb la LOE, l’educació emocional contribueix al desenvolupament de diverses competències bàsiques:

- L’autonomia i iniciativa personal.
- La capacitat d’aprendre a aprendre.
- La competència social i ciutadana.

I. OBJECTIUS

Els objectius proposats per a aquests curs són:

a) Conèixer i gestionar les pròpies emocions i sentiments.
b) Comprendre les emocions dels altres.
c) Sentir-se satisfet amb un mateix.
d) Desenvolupar resistència a les fustracions.
e) Saber controlar els impulsos.
f) Aprendre a disculpar-se correctament i perdonar-se a un mateix.

II CONTINGUTS

1. Presentació i autoconeixement.
2. Origen de les emocions.
3. Identificació de les emocions.
4. Autocontrol de les emocions.
5. Habilitats comunicatives i expressió normalitzada de les emocions.
6. Resolució de conflictes en la vida personal i avaluació del programa.

III AVALUACIÓ DEL PROGRAMA

Per últim, hem avaluat el programa desenvolupat en l’alumnat, la qual cosa ha permès saber quines activitats han resultat més útils i interessants per als alumnes i també per poder millorar la pràctica docent futura.

Pel que fa a les conclusions del qüestionari d’avaluació: el 70% de l’alumnat considera que li ha estat útil o molt útil el PEE. Hi ha algunes activitats com missatges en jo, emocions positives i negatives, sistemes de relaxació i emocions semblants que caldria continuar treballant per al curs que ve.