MATRIU DAFO
Factors positius | Factors interns | Factors negatius | |
Fortaleses - Línia de treball consolidada en l’equip directiu, en el departament d’Orientació i en els grups interactius-comunitat d’aprenentatge. -S’utilitzen eines autoavaluadores a través del programa basat en el model EFQM. - Es potencia una educació de qualitat. - Es treballen de forma equilibrada les principals àrees d’intervenció psicopedagògica i l’aprenentatge al llarg de la vida: l’orientació professional, els processos d’ensenayment-aprenentatge, l’atenció a la diversitat i la prevenció i el desenvolupament humà. - L’orientadora del centre té capacitat d’assessorament, fomenta la col·laboració i la “psicologia positiva”. - En general, es facilita la informació, la documentació i els materials i la formació constant i relacionada amb les necessitats del centre. - Conèixer el centre amb més profunditat durant el Pràcticum I i el Pràcticum II i tenir experiència de treball en instituts de secundària com a professora de Llengua i Literatura. | Debilitats - Principalment manca de temps. - Manca d’un/a altre/a orientador/a definitiu/va o interí/na ja que el centre té 1400 alumnes. - La tasca orientadora és complexa i diversa, es basa en uns coneixements molt amplis (pedagogia, psicologia, legislació...) i en una formació continuada que han de conduir a saber, saber fer, saber ser i saber estar. - Caure en la tentació d’atribuir els problemes als altres (per no actuar) i l’èxit a un mateix. - Ser animal de costums i conformistes. | ||
Oportunitats - El centre segueix un programa basat en el model EFQM d’excel·lència fomentat per l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE). Per tant, pertany a la xàrcia de centres de qualitat de la Comunitat Valenciana. - També pertany a la xàrcia europea d’escoles promotores de salut. - A Elx hi ha altres instituts més que segueixen programes basats en el model EFQM que fan bones pràctiques i entre ells es coordinen. - Les famílies i els/les voluntaris/es dels grups interactius-comunitats d’aprenentatge – uns 50 membres - estan molt implicats en el centre. - Bona imatge del centre en l’entorn. | Amenaces - Forts retalls econòmics i de personal per part de l’Administració Educativa. - Reformes educatives freqüents en el temps. - No tenir en compte el context i les noves necessitats en la realitat educativa actual. - No planificar de forma consensuada amb l’Administració Educativa, la Municipal i al centre. - Una certa tendència a la passivitat i a la incertesa en la societat actual que es reflecteix en alguns sectors del centre educatiu. | ||
Factors externs | |||
ANÀLISI DAFO SOBRE LA PRÀCTICA PSICOPEDAGÒGICA
L’objectiu del Pràcticum II ha estat dissenyar, planificar, implementar i avaluar un programa d’educació emocional dins del Pla d’Acció Tutorial que du a terme el Departament d’Orientació (DO) a l’IES La Torreta d’Elx (el Baix Vinalopó) junt amb altres intervencions o ajudes professionalitzades de l’orientadora del centre de pràctiques i així, poder reflexionar sobre la pràctica assessora.
A partir de les actuacions i observacions realitzades s’han intentat analitzar les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats en el procés de disseny, planificació, implementació i avaluació del Pla de Treball en el marc del centre de pràctiques que tot seguit es detallaran:
- Com es pot detenir cada debilitat?
1. Principalment manca de temps per tal de complir amb totes les funcions i poder donar les resposta a les necessitats, dificultats i problemes que s’hi relacionen. Això implica major planificació i prevenció.
2. Manca d’un/a altre/a orientador/a definitiu/va o interí/na com ha succeït aquests cursos arrere (per exemple l’any passat eren 2 orientadores, una definitiva i l’altra interina) ja que el centre té 1400 alumnes. Per exemple al meu institut hi ha una orientadora per a la meitat d’alumnes –uns 700- i professors. Això implica formar un bon equip de treball i compartir les diferents tasques que és el que està passant perquè no tothom està disposat a col·laborar.
- La tasca orientadora és complexa i diversa, es basa en uns coneixements molt amplis (pedagogia, psicologia, legislació...) i en una formació continuada que han de conduir a saber, saber fer, saber ser i saber estar. La intervenció psicopadagògica en Departaments i Equips exigeix el coneixement del marc legal vivent, de les teories o enfocaments actuals, del sistema educatiu, del funcionament del centres educatius, dels programes, de les mesures d’atenció a la diversitat i, per suposat, del desenvolupament de les línies d’acció tutorial i orientadora.
- Caure en la tentació d’atribuir els problemes als altres (per no actuar) i l’èxit a un mateix. Tal com hem analitzat a la matriu DAFO hi ha factors externs i interns que condiciones el nostre treball, per tant, els problemes i l’èxit han de ser compartits per millorar el context i augmentar el benestar col·lectiu i personal.
- Ser animal de costums i conformistes Si no hi ha reflexió sobre la pràctica, motivació i il·lusió i prevenció en el treball podem caure dues o més voltes en la mateixa pedra i crear certs vicis, cosa que sol passar i ens sol passar.
- Com es pot aprofitar cada fortalesa?
1. Línia de treball consolidada en l’equip directiu, en el departament d’Orientació i en els grups interactius-comunitat d’aprenentatge, fet que ajuda en el desenvolupament de programes, projectes i plans.
2. S’utilitzen eines autoavaluadores a través del programa basat en el model EFQM d’excel·lència, les preguntes van acompanyades de suggeriments i promouen la reflexió per al canvi i millora..
3. Es potencia una educació de qualitat a parell amb les noves polítiques educatives (PISA, DELORS, TALIS,...) i la figura de l’orientador/a esdevé un puntal fonamental per aconseguir una educació de qualitat.
4. Es treballen de forma equilibrada les principals àrees d’intervenció psicopedagògica i l’aprenentage al llarg de la vida: l’orientació professional, els processos d’ensenayment-aprenentatge, l’atenció a la diversitat i la prevenció i el desenvolupament humà, la qual cosa ajuda a potenciar la prevenció i el desenvolupament integral de la personalitat al llarg de la vida (hi ha tant alumnat de cicles formatius de grau mitja i superior, de PQPI i DC com d’ESO i de BAT).
5. L’orientadora del centre té capacitat d’assessorament, fomenta la col·laboració i la “psicologia positiva” per la seua àmplia experiència, per saber interactuar i relacionar tant amb professionals del mateix centre ja siguen de l’àmbit educatiu com de la salut, treball social, etc. i per la seva formació continuada.
6. En general, es facilita la informació, la documentació i els materials i la formació constant i relacionada amb les necessitats del centre.
7. Conèixer el centre amb més profunditat durant el Pràcticum I i el Pràcticum II i tenir experiència de treball en instituts de secundària com a professora de Llengua i Literatura m’ha ajudat en la reflexió micro i macro, docent i orientadora de les pràctiques.
- Com es pot explotar cada oportunitat?
1. El centre segueix un programa basat en el model EFQM d’excel·lència fomentat per l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE). Per tant, pertany a la xàrcia de centres de qualitat de la Comunitat Valenciana. Tot això contribueix al compliment dels objectius estratègics dels centres educatius, garantitzant a l’alumnat, als pares, al professorat, als principals agents de canvi: l’equip directiu i a l’orientadora el desenvolupament de llurs funcions amb certes garanties d’èxit.
2. També pertany a la xàrcia europea d’escoles promotores de salut, per aquest motiu i d’altres ja esmentats es fomenta la prevenció i el desenvolupament integral saludable de la comunitat educativa. És a dir, es promou la transdisciplinarietat (Zabala, 1995) en treballar diferents aspectes del desenvolupament de manera global i alhora.
3. A Elx hi ha altres instituts més que segueixen programes basats en el model EFQM que fan bones pràctiques i entre ells es coordinen com ha estat el quadern de treball del programa d’educació emocional desenvolupat elaborat al grup de treball CONVIELX.
4. Les famílies i els/les voluntaris/es dels grups interactius-comunitats d’aprenentatge -50 membres- estan molt implicats en el centre perquè es pot aprendre, gràcies al treball en equip, dels altres. Tal com deia Newton: “si he vist tan lluny és gràcies a què he pujat al muscle dels gegants”.
5. Bona imatge del centre en l’entorn, cosa que crea bon clima i més incentius per seguir millorant.
- Com es pot defensar cada amenaça?
1. Forts retalls econòmics i de personal per part de l’Administració Educativa. Per defensar aquesta amenaça calen estratègies de supervivència (continuar amb els canvis i millores) i defensives mitjançant la planificació i prevenció.
2. Reformes educatives freqüents en el temps, el camí a seguir és clar i es relaciona amb el punt següent: nous contexts, noves necessitats, per tant, calen noves competències.
3. No tenir en compte el context i les noves necessitats en la realitat educativa actual.
4. No planificar de forma consensuada amb l’Administració Educativa, la Municipal i al centre. Esdevenen necessàries estratègies de reorientació, quan hi ha problemes ens hem de coordinar forçosament. D’aquesta manera, si es planifica i es potencia la prevenció disminuiran els problemes.
5. Una certa tendència a la passivitat i a la incertesa en la societat actual que es reflecteix en alguns sectors del/s centre/s educatiu/s. Això pot ser molt perillós perquè fins i tot es poden negar les dificultats i/o amagar els problemes, per tant, calen estratègies defensives com fer ús del saber i de l’experiència per fer front a la passivitat.
CONCLUSIONS
Tot partint de la matriu DAFO sobre la pràctica psicopedagògica basada en l’anàlisi de les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats en el procés dut a terme al Pla de Treball, cal dir que les nostres actuacions han de seguir un model d’orientació i d’intervenció col·laboratiu basades en l’enfocament educacional constructivista (base del currículum prescriptiu), en el model clínic (necessari en la intervenció individualitzada, per exemple quan es fan entrevistes, quan cal diagnosticar i fer informes), en el model de programes (que es proposa anticipar-se als problemes i la finalitat del qual és la prevenció dels problemes i el desenvolupament integral de la persona) i en el model de consultes (on la consulta col·laborativa és el marc de referència essencial per assessorar a mediadors –professorat, tutors, família, institució, etc.- per tal que ells mateixos duguen a terme programes d’Orientació (Bisquerra, 2005).
