ANALISI DAFO SOBRE LA PRÀCTICA PSICOPEDAGÒGICA

MATRIU DAFO

Factors positius	Factors interns		Factors negatius
	Fortaleses - Línia de treball consolidada en l’equip directiu, en el departament d’Orientació i en els grups interactius-comunitat d’aprenentatge. -S’utilitzen eines autoavaluadores a través del programa basat en el model EFQM. - Es potencia una educació de qualitat. - Es treballen de forma equilibrada les principals àrees d’intervenció psicopedagògica i l’aprenentatge al llarg de la vida: l’orientació professional, els processos d’ensenayment-aprenentatge, l’atenció a la diversitat i la prevenció i el desenvolupament humà. - L’orientadora del centre té capacitat d’assessorament, fomenta la col·laboració i la “psicologia positiva”. - En general, es facilita la informació, la documentació i els materials i la formació constant i relacionada amb les necessitats del centre. - Conèixer el centre amb més profunditat durant el Pràcticum I i el Pràcticum II i tenir experiència de treball en instituts de secundària com a professora de Llengua i Literatura.	Debilitats - Principalment manca de temps. - Manca d’un/a altre/a orientador/a definitiu/va o interí/na ja que el centre té 1400 alumnes. - La tasca orientadora és complexa i diversa, es basa en uns coneixements molt amplis (pedagogia, psicologia, legislació...) i en una formació continuada que han de conduir a saber, saber fer, saber ser i saber estar. - Caure en la tentació d’atribuir els problemes als altres (per no actuar) i l’èxit a un mateix. - Ser animal de costums i conformistes.
	Oportunitats - El centre segueix un programa basat en el model EFQM d’excel·lència fomentat per l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE). Per tant, pertany a la xàrcia de centres de qualitat de la Comunitat Valenciana. - També pertany a la xàrcia europea d’escoles promotores de salut. - A Elx hi ha altres instituts més que segueixen programes basats en el model EFQM que fan bones pràctiques i entre ells es coordinen. - Les famílies i els/les voluntaris/es dels grups interactius-comunitats d’aprenentatge – uns 50 membres - estan molt implicats en el centre. - Bona imatge del centre en l’entorn.	Amenaces - Forts retalls econòmics i de personal per part de l’Administració Educativa. - Reformes educatives freqüents en el temps. - No tenir en compte el context i les noves necessitats en la realitat educativa actual. - No planificar de forma consensuada amb l’Administració Educativa, la Municipal i al centre. - Una certa tendència a la passivitat i a la incertesa en la societat actual que es reflecteix en alguns sectors del centre educatiu.
	Factors externs

ANÀLISI DAFO SOBRE LA PRÀCTICA PSICOPEDAGÒGICA

L’objectiu del Pràcticum II ha estat dissenyar, planificar, implementar i avaluar un programa d’educació emocional dins del Pla d’Acció Tutorial que du a terme el Departament d’Orientació (DO) a l’IES La Torreta d’Elx (el Baix Vinalopó) junt amb altres intervencions o ajudes professionalitzades de l’orientadora del centre de pràctiques i així, poder reflexionar sobre la pràctica assessora.

A partir de les actuacions i observacions realitzades s’han intentat analitzar les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats en el procés de disseny, planificació, implementació i avaluació del Pla de Treball en el marc del centre de pràctiques que tot seguit es detallaran:

-          Com es pot detenir cada debilitat?

1. Principalment manca de temps per tal de complir amb totes les funcions i poder donar les resposta a les necessitats, dificultats i problemes que s’hi relacionen. Això implica major planificació i prevenció.

2. Manca d’un/a altre/a orientador/a definitiu/va o interí/na com ha succeït aquests cursos arrere (per exemple l’any passat eren 2 orientadores, una definitiva i l’altra interina) ja que el centre té 1400 alumnes. Per exemple al meu institut hi ha una orientadora per a la meitat d’alumnes –uns 700- i professors. Això implica formar un bon equip de treball i compartir les diferents tasques que és el que està passant perquè no tothom està disposat a col·laborar.

- La tasca orientadora és complexa i diversa, es basa en uns coneixements molt amplis (pedagogia, psicologia, legislació...) i en una formació continuada que han de conduir a saber, saber fer, saber ser i saber estar. La intervenció psicopadagògica en Departaments i Equips exigeix el coneixement del marc legal vivent, de les teories o enfocaments actuals, del sistema educatiu, del funcionament del centres educatius, dels programes, de les mesures d’atenció a la diversitat i, per suposat, del desenvolupament de les línies d’acció tutorial i orientadora.

- Caure en la tentació d’atribuir els problemes als altres (per no actuar) i l’èxit a un mateix. Tal com hem analitzat a la matriu DAFO hi ha factors externs i interns que condiciones el nostre treball, per tant, els problemes i l’èxit han de ser compartits per millorar el context i augmentar el benestar col·lectiu i personal.

- Ser animal de costums i conformistes Si no hi ha reflexió sobre la pràctica, motivació i il·lusió i prevenció en el treball podem caure dues o més voltes en la mateixa pedra i crear certs vicis, cosa que sol passar i ens sol passar.

-          Com es pot aprofitar cada fortalesa?

1. Línia de treball consolidada en l’equip directiu, en el departament d’Orientació i en els grups interactius-comunitat d’aprenentatge, fet que ajuda en el desenvolupament de programes, projectes i plans.

2. S’utilitzen eines autoavaluadores a través del programa basat en el model EFQM d’excel·lència, les preguntes van acompanyades de suggeriments i promouen la reflexió per al canvi i millora..

3. Es potencia una educació de qualitat a parell amb les noves polítiques educatives (PISA, DELORS, TALIS,...) i la figura de l’orientador/a esdevé un puntal fonamental per aconseguir una educació de qualitat.

4. Es treballen de forma equilibrada les principals àrees d’intervenció psicopedagògica i l’aprenentage al llarg de la vida: l’orientació professional, els processos d’ensenayment-aprenentatge, l’atenció a la diversitat i la prevenció i el desenvolupament humà, la qual cosa ajuda a potenciar la prevenció i el desenvolupament integral de la personalitat al llarg de la vida (hi ha tant alumnat de cicles formatius de grau mitja i superior, de PQPI i DC com d’ESO i de BAT).

5. L’orientadora del centre té capacitat d’assessorament, fomenta la col·laboració i la “psicologia positiva”  per la seua àmplia experiència, per saber interactuar i relacionar tant amb professionals del mateix centre ja siguen de l’àmbit educatiu com de la salut, treball social, etc. i per la seva formació continuada.

6. En general, es facilita la informació, la documentació i els materials i la formació constant i relacionada amb les necessitats del centre.

7. Conèixer el centre amb més profunditat durant el Pràcticum I i el Pràcticum II i tenir experiència de treball en instituts de secundària com a professora de Llengua i Literatura m’ha ajudat en la reflexió micro i macro, docent i orientadora de les pràctiques.

-          Com es pot explotar cada oportunitat?

1. El centre segueix un programa basat en el model EFQM d’excel·lència fomentat per l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE). Per tant, pertany a la xàrcia de centres de qualitat de la Comunitat Valenciana. Tot això contribueix al compliment dels objectius estratègics dels centres educatius, garantitzant a l’alumnat, als pares, al professorat, als principals agents de canvi: l’equip directiu i a l’orientadora el desenvolupament de llurs funcions amb certes garanties d’èxit.

2. També pertany a la xàrcia europea d’escoles promotores de salut, per aquest motiu i d’altres ja esmentats es fomenta la prevenció i el desenvolupament integral saludable de la comunitat educativa. És a dir, es promou la transdisciplinarietat (Zabala, 1995) en treballar diferents aspectes del desenvolupament de manera global i alhora.

3. A Elx hi ha altres instituts més que segueixen programes basats en el model EFQM que fan bones pràctiques i entre ells es coordinen com ha estat el quadern de treball del programa d’educació emocional desenvolupat elaborat al grup de treball CONVIELX.

4. Les famílies i els/les voluntaris/es dels grups interactius-comunitats d’aprenentatge -50 membres- estan molt implicats en el centre perquè es pot aprendre, gràcies al treball en equip, dels altres. Tal com deia Newton: “si he vist tan lluny és gràcies a què he pujat al muscle dels gegants”.

5. Bona imatge del centre en l’entorn, cosa que crea bon clima i més incentius per seguir millorant.

-          Com es pot defensar cada amenaça?

1. Forts retalls econòmics i de personal per part de l’Administració Educativa. Per defensar aquesta amenaça calen estratègies de supervivència (continuar amb els canvis i millores) i defensives mitjançant la planificació i prevenció.

2. Reformes educatives freqüents en el temps, el camí a seguir és clar i es relaciona amb el punt següent: nous contexts, noves necessitats, per tant, calen noves competències.

3. No tenir en compte el context i les noves necessitats en la realitat educativa actual.

4. No planificar de forma consensuada amb l’Administració Educativa, la Municipal i al centre. Esdevenen necessàries estratègies de reorientació, quan hi ha problemes ens hem de coordinar forçosament. D’aquesta manera, si es planifica i es potencia la prevenció disminuiran els problemes.

5. Una certa tendència a la passivitat i a la incertesa en la societat actual que es reflecteix en alguns sectors del/s centre/s educatiu/s. Això pot ser molt perillós perquè fins i tot es poden negar les dificultats i/o amagar els problemes, per tant, calen estratègies defensives com fer ús del saber i de l’experiència per fer front a la passivitat.

CONCLUSIONS

Tot partint de la matriu DAFO sobre la pràctica psicopedagògica basada en l’anàlisi de les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats en el procés dut a terme al Pla de Treball, cal dir que  les nostres actuacions han de seguir un model d’orientació i d’intervenció col·laboratiu basades en l’enfocament educacional constructivista (base del currículum prescriptiu), en el model clínic (necessari en la intervenció individualitzada, per exemple quan es fan entrevistes, quan cal diagnosticar i fer informes), en el model de programes (que es proposa anticipar-se als problemes i la finalitat del qual és la prevenció dels problemes i el desenvolupament integral de la persona) i en el model de consultes (on la consulta col·laborativa és el marc de referència essencial per assessorar a mediadors –professorat, tutors, família, institució, etc.- per tal que ells mateixos duguen a terme programes d’Orientació (Bisquerra, 2005).