|
18/oct/2011
Avui hem començat a desenvolupar el Programa d’educació emocional a 2n d’ESO B durant l’horari de tutoria, a 6a i penúltima hora de dimarts. La primera sessió (Presentació i autoconeixement) i 5a i última sessió (Resolució de conflictes en la vida personal i avalució del Programa d’educació emocional) les realitzarem conjuntament l’orientadora del centre i jo. La 2a, 3a i 4a sessions les guiaré sola. Ens havíem citat a dos quarts de 12 del migdia al departament d’Orientació, hem cercat la documentació necessària que es trobava en una carpeta i a l’ordinador hem imprès el llistat d’alumnes.
A continuació, hem anat a consergeria a fer unes fotocòpies del test “Fer amics”, del text “Relat dels dos cervells (lectura)”, de la família d’emocions/icons identificadors de les emocions, del text “Punt d’indignació (lectura)”, graella “Aconseguesc allò que vull” amb les respostes no hàbils socialment i hàbils socialment i el qüestionari d’avaluació que faltava del material per lliurar als alumnes.
A tres quarts de una hem anat cap a la classe al tercer Pabelló. A la porta de la classe es trobava el tutor del grup, ens hem presentat i al poc temps se n’ha anat. Hem hagut d’esperar uns minuts perquè els alumnes venien d’un altre lloc mentrestant hem preparat la distribució de taules i cadires en forma de cercle. D’aquesta manera, la tutora externa ha començat la 1a sessió amb la presentació del Programa d’educació emocional (PEE) 1a sessió del PEE: Presentació i autoconeixement. L’orientadora del centre ens ha presentat i a grans trets ha fet un resum del que consistiria el PEE i dels beneficis que els podria aportar. A continuació, ha dit el seu nom i un tret (“el meu hobby o el que més m’agrada és...), l’he seguida jo i posteriorment la resta d’alumnes. Tal com estava programat hem passat el test “Fer amics”, han anat llegint els alumnes les preguntes en veu alta d’una en una i aclarint punts o vocabulari per major comprensió. Posteriorment, l’hem corregit i puntuat en una escala des de 0 a 12 o més punts. Alguns estaven més pendents de la puntuació dels companys que la d’ells mateixos. Un alumne ha dit en veu alta la puntació d’un company, a la qual cosa se li ha dit que els test són personals i que reflexionassen sobre les preguntes pròpies i la puntuació obtinguda cadascú per millorar en un futur immediat. Hem comentat de 0 a 7 punts: “Us costa molt posar-vos en el lloc dels altres, i això és un impediment per construir relacions de qualitat”; de 7 a 11 punts: “No sempre teniu empatia però en essencia sou persones sociable” i de 12 o més punts: “Sou uns amics o amigues exemplars, tant que correu el perill que persones no tan generoses se n’aprofitin. Només heu de procurar envoltar-vos de gent igual de saludables”. A continuació, hem formulat una pregunta: Com es fan amics i es mantenen les amistats? Amb grups de 3 o 4 alumnes han reflexionat i han anat escrivint els resultats. Als 10 minuts dos alumnes han eixit a la pissarra per fer un buidatge de la informació de cada grup que ha estat la següent: - “ Cal ser agradable, amable, amistós, defensar i respectar els amics, conèixer l’altra persona, constant amb l’altre i no deixar-lo de costat, parlant, estar en els moments bons i dolents junts, interessar-nos per ell/a, ser simpàtic, sociable, tenir empatia, no defraudar, donar i agafar confiança, tractar bé, ser educat i ser políticament correcte”. Després d’acabar la sessió hem anat al Departament d’orientació: reflexionem i valorem la sessió. Ens ha faltat temps i no hem pogut realitzar la reflexió i valoració de la sessió. Guardem les fotocòpies a la carpeta que no hem utilitzat i preparem el material per al Curset de formació de mediadors que començarà la setmana que ve a la vesprada. Bibliografia bàsica: - Miralles, F., Hernández, G (2010). Les eines del bricolatge emocional Barcelona: Columna Edicions S.A. D’on s’ha extret el test “Fer amics”, pàgina 170-171. - Quadern de treball “Educació emocional” de CONVIELX. - Lameiras, M., Rodríguez, Y., Ojea, M., Dopereiro, M. (2004) PROGRAMA AGARIMOS. Programa coeducativo de desarrollo psicoafectivo i sexual.Madrid: Ed Piràmide. - Educació emocional: Propostes per a la tutoria. En línia a Publicacions(final pàgina) de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana de la pàgina web d’Orientació i tutoria:
25/oct/2011
Aquestes setmanes darreres s’han estat realitzant de vesprada les avaluacions inicials tant al centre de pràctiques com al centre de treball. Dijous de la setmana passada es van acabar totes les avaluacions inicials. El paper de l’orientador/a a les avaluacions és bàsicament d’observador/a. En un full de registre es va anotant la informació important, alumne/a per alumne/a, grup a grup, tot allò que van dient els professors dels alumnes a la junta d’avaluació, sobretot d’aquells alumnes que tenen necessitats, dificultats o problemes.
Al matí he anat sola al centre de pràctiques a realitzar la segona sessió del Programa d’educació emocional a l’hora de tutoria:
2a sessió del PEE: Origen de les emocions. (a partir d’aquesta sessió seguirem el quadern de treball “Educació emocional” de CONVIELX) · Activitats a tractar: Relat dels dos cervells (full de treball de l’ESO)
Objectiu: Aprendre els orígens fisiològics (factors externs), els orígens cognitius (factors interns) de les emocions i la interconnexió dels dos cervells (sistema límbic/neocòrtex) en les emocions.
Materials: Lectura “Relat dels dos cervells”.
Desenvolupament de l’activitat:
1. Salutacions només entrar. Hem col·locat la distribució de les cadires en cercle en la part final de la classe com a la primera sessió, un parell d’alumnes m’ha preguntat si anàvem a fer un altre test. Quan estaven tots asseguts he repartit el full de treball “Relat dels dos cervells”, tot preguntant: Quants cervells tenim? Algú ha contestat: - El de la dreta i el de l’esquerra. - Us referiu a l’hemisferi dret i l’hemisferi esquer? Si escrivim amb la mà dreta quin hemisferi predomina? (He començat fent preguntes per crear expectatives en els alumnes i despertar-los la curiositat. I sí ha donat resultat ja que han seguit la sessió amb interés ) A continuació, la lectura s’ha realitzat de forma col·lectiva, cada punt llegia un alumne/a. Quan hem acabat de llegir els he preguntat: en general si es deixaven portar més pel sistema límbic o pel neocòrtex. 2. He demanat a 3 voluntaris/es de representar mitjançant un role-playing l’exemple que ve al final de la lectura on l’alumne es deixa portar pel sistema límbic. A continuació, altres 3 alumnes han representat la mateixa situació però aquesta vegada tenint en compte “els dos cervells” per decidir junts el millor pla d’acció.
· Reflexió i valoració de la sessió:
3. POSADA EN COMÚ EN GRAN GRUP: Què hem après? Amb l’ajuda dels alumnes hem fet una síntesi de la 2a sessió del PEE.
Sobre les 4 de la vesprada quan he tornat al centre he esperat l’orientadora a l’edifici de la torre d’on es veu la porta principal per on entren els cotxes. No ha trigat gaire en arribar. Hem anat cap al departament d’Orientació. M’ha preguntat com havia anat la sessió del matí i li he contestat que els alumnes continuen igual d’interessats. Em comenta que hui començaria la 1a sessió del Curset de Formació en Mediació per alumnes voluntaris de l’ESO i cal acabar de preparar el material i el llistat d’alumnes apuntats per signar cada sessió. Mentre l’orientadora va preparant el material que té a una carpeta m’encarrega que passe les llistes d’alumnes a l’ordinador: la primera d’alumnes de 2n cicle de l’ESO (la majoria de 4t d’ESO) i una altra per a l’alumnat del 1r cicle de l’ESO que s’encarrega de fer la psicopedagoga contractada al centre que acaba d’arribar a l’altre ordinador. A les llistes que estem elaborant en forma de graella deixem 5 buits per signar els alumnes ja que el curset tindrà 5 sessions. Les imprimim. I a quarts de 6 ens dirigim a la sala de conferències. Van arribant els alumnes i seuen per grups. L’orientadora del centre explica en gran grup què és la mediació. En acabar, fa unes preguntes per saber si ho han entés. Alguns dels alumnes més majors del grup a finals del curs passat ja van fer un curs de mediació junt amb altres alumnes de diferents instituts d’Elx. A continuació, els alumnes miren un CD de l’IES Carrús on es presenta un conflicte. Posteriorment, es van clarificant alguns aspectes sobre qui troba la solució al conflicte, el paper dels mediadors i les mediadores, etc. Es representa una petita mediació amb 4 alumnes voluntaris en forma de role-playing.
Bibliografia bàsica utilitzada en la mediació:
- Torrego, J.C. ( coord.) (2008) Mediación de conflictos en instituciones educativas. Manual para la formación de mediadores. Madrid: Narcea S.A. Ediciones.
7/nov/2011
A les 12 del migdia era la reunió del grup d’educació emocional que finalment s’ha ajornat per al dia 28 de novembre. L’orientadora del centre aprofita per entrevistar dos professors: -1r amb la tutora d’un alumne d’altes capacitats perquè té problemes amb algun professor que no li pregunta mai a classe. Aquest alumne assisteix al Departament de Psicologia Aplicada de la Universitat Miguel Hernàndez ja que té problemes per desenvolupar les idees comenta l’orientadora. -2n amb el tutor d’una alumna que ha intentat suicidar-se. Divendres passat l’orientadora va tenir una entrevista amb ella al departament d’Orientació. És l’única alumna mulata al centre, el pare viatja sovint i no té bona relació ni amb la mare ni amb algunes companyes de classe. Acorden que el proper divendres s’entrevistaran amb la mare de l’alumna al departament d’Orientació, el tutor és professor d’anglès i la mare és la llengua que sap parlar.
A les 14 hores hi ha una reunió del grup de Comunitats d’Aprenentatge a la sala de guàrdies: Coordina la reunió una professora de biologia, que també és tutora del grup d’educació emocional, comença parlant que fa tres anys que funcionen els grups interactius d’aprenentatge, que encara no es pot parlar de comunitats d’aprenentatge. Encara que hi ha molts pares i mares que hi participen falta que s’impliquen més professors i també l’equip directiu. Per fer un grup de treball sòlid i contactar amb CREA de Catalunya per treballar amb ells es necessiten mínim 15-20 professors, a la reunió només n’hi ha 8 mentre que de pares i pares s’hi han apuntat uns 50 (a l’endemà dimars hi ha una reunió informativa sobre les Comunitats d’aprenentatge amb els pares i les mares de 4 a 5 de la vesprada a la sala de conferències). Es comenta que hi ha un grup de companys a l’institut que fan Tertúlies Literàries, que està molt bé però també cal treballar amb els alumnes. Per difonfre més el projecte cal passar informació amb la signatura de l’equip directiu, tractar-lo a la Comissió de Coordinació Pedagògica per tal que els caps de departament ho consulten amb la resta del professorat. I també donar-ho a conèixer i implicar-se individualment. Es parla dels resultats positius que s’hi han pogut observar en els grups on s’han format grups interactius d’aprenentatge.
8/nov/2011
En arribar a l’institut he anat directament a la classe de 2n d’ESO per treballar el Programa d’Educació Emocional. He esperat que els alumnes hi entraren, m’han ajudat a col·locar les cadires, estaven parlant d’un examen de matemàtiques que acabaven de fer i estaven preocupats pels resultats.
3a sessió del PEE: Identificació de les emocions. · Activitats a tractar: 1a Com em sent? Família d’emocions. 2a Expressar emocions amb el rostre. 3a Resposta emocional a una situació.
Objectiu: Promoure l’adquisició de la capacitat de conèixer, autoobservar, identificar i interpretar les diferents experiències emocionals pròpies i alienes i prendre consciència de l’efecte emocional que els propis actes generen en les persones del voltant o a l’inrevés i aquelles que són necessàries per al desenvolupament personal i per conviure.
Materials i recursos per al docent i alumnes: Fitxa A: Família d’emocions/Icons identificadors de les emocions. Fitxa B: Famílies d’emocions. Desenvolupament de les activitats: 1.TREBALL INDIVIDUAL: en iniciar la sessió, he explicat que m’identificava amb l’icon “Esgotada” perquè tenia molt treball i dormia poc. He llençat una piloteta a una alumna i aquesta havia de fer el mateix i així successivament cada alumne/a s’ha identificat amb un icon de les emocions i ha explicat per què se sentia així. 2. TREBALL EN GRAN GRUP: hem repassat breument en què consisteixen les principals emocions a partir dels icons per ajudar als estudiants a desenvolupar un vocabulari comú i fer-los més conscients de les emocions pròpies i dels altres. 2.TREBALL EN PETITS GRUPS: a continuació, s’han format grups de 4 estudiants. L’explicació de les emocions és complementària a l’expressió de les emocions. Cada grup ha triat una emoció a expressar de les principals famílies d’emocions(ira, tristesa, por, alegria, amor, sorpresa, aversió, vergonya) i han elaborat un guió d’una situació en la qual s’hi puga aplicar i on participen tots els membres del grup. Una vegada s’ha preparat el text assagen els seus rols. 3.TREBALL EN GRAN GRUP: escenificació dels guions de cada grup. La resta de companys i companyes anoten els seus comentaris; seguidament, he comentat les qüestions que he considerat que podrien fins i tot millorar l’autocontrol emocional. 4. TREBALL EN PETIT GRUP: han format cinc grups a cada grup he lliurat cinc papers amb cinc possibles situacions per als alumnes: 1) Acabes d’assabentar-te que el teu millor amic ha contat a diferents companys de classe un secret que et va prometre que no desvetlaria, com et sents? 2) T’has preparat bé l’examen de ciències socials, el dia de l’examen comproves que saps totes les preguntes. A l’endemà la professora et diu que tens un 10 a l’examen, com et sents? 3) Acabes de comprovar que el xic/la xica que t’agrada ha començat a eixir amb un/a company/a de la classe i tu pensaves dir-li d’anar junts dissabte proper, com et sents? 4) El/la company/a que seu darrere a la classe et molesta sovint, et diu que la roba que portes és vella i lletja, t’estira del cabell, et llença trossets d’esborrador... Tu no saps què fer, com et sents? 5) Al matí et desperten els teus pares que estan discutint a crits. Et mous, desdujunes un suc i te’n vas a classe. No et pots concentrar en l’explicació del professor/a, penses en els teus pares, el professor/a et crida l’atenció per no atendre la seua explicació a classe, com et sents? Mitjançant un qüestionari es reflexiona sobre les conseqüències del comportament impulsiu i de la necessitat d’establir mecanismes, normes i procediments que eviten la seua aparició. - Qüestionari de comportament impulsiu per al grup: 1. Indiqueu una conseqüència que es derive d’un comportament impulsiu. 2. Descriviu breument com us heu sentit després d’aquesta situació. 3. Intenteu controlar o regular d’alguna manera els vostres comportaments impulsius? 4. Què demanaríeu als altres que feren per controlar el seu comportament impulsiu? · Reflexió i valoració de la sessió.
5. POSADA EN COMÚ EN GRAN GRUP: un portaveu de cada grup ha explicat les respostes i hem reflexionat entre tots sobre les tècniques d’autocontrol emocional. Hem arribat a la conclusió que ser conscients de les emocions i tenir empatia és fonamental per evitar conflictes. A les quatre de la vesprada era la reunió amb els pares i les pares del grup de treball Comunitats d’aprenentatge, he anat directament a la sala de conferències. La professora de biologia estava preparant el “power point” informatiu junt amb dues professores més i l’orientadora del centre, les mares i algun pare anaven entrant. Després de les presentacions ha coordinat la reunió informativa la professora de biologia. Els punts tractats i explicats amb l’ajuda del power point han estat:
- Què són els grups interactius?
- Com es traballa?
- Avantatges per al professorat.
- Avantatge per a l’alumnat.
- Avantatges per als voluntaris.
- Valoracions.
- Frase final: “ No ens fa falta valor per encetar certes coses perquè són difícils sinó que són difícils perquè ens falta valor per encetar-les”
- Per finalitzar proposen el projecte “Tertúlies dialògiques” (Ramon Flecha) que es farà una vegada al mes per llegir un llibre amb els pares i les mares. El primer llibre a llegir serà de Miguel Hernández.
En acabar la reunió, l’orientadora del centre i jo, tenim el temps just per recollir el material per a la 2a sessió del curset de Formació de Mediadors que ja hi havíem preparat. La psicopedagoga que imparteix el PAE (Programa d’Acompanyament Escolar) la trobem de camí a les aules. Els alumnes són fora del pabelló a la porta principal ja que la dona de la neteja no els ha deixat passar a l’interior. Passem a les aules, el grup de 2n cicle de l’ESO ha disminuït a 14 alumnes. Les activitats que es desenvolupen són:
1. Activitats de cohesió de grup: conèixer-se. Es col·loquen per parelles i un a l’altre han de dir el nom, el curs, la música que li agrada i alguna pel·lícula que ha vist darrerament i li haja agradat i per què. En acabar cada company de la parella ha anat presentant al seu company o companya repetint el que ha sentit per tal d’anar treballant l’escolta activa.
2. El cicle del conflicte: explicació i reflexió sobre un conflicte que cadascú haja viscut. L’objectiu és trobar una solució que siga favorable per a tots i que no ens complique més la vida. Al final els que han volgut contar el conflicte en què estaven pensant, l’hem comentat i en parlat al grup sobre ell: ens hem centrat amb el conflicte amb la família a l’hora de moure’s i deixar l’habitació endreçada.
3. Elements que intervenen en el conflicte: percepció, fets concrets, sentiments i emocions, interessos, etc.
Es parla d’un conflicte presentat pels alumnes: l’assetjament mig en broma mig seriosament de l’alumne que fa la traveta i repetidament posa la cama a un company...
4. Anàlisi d’un conflicte amb el quadre adjunt, de 3 en 3.
Han completat el quadre, excepte el tema dels valors que no s’hi havia tractat prèviament.
5. Tasques per a la setmana: observar els conflictes que es produesquen al pati, a les classes, etc.
Al final s’ha passat el full de les signatures i m’he encarregat de passar el full de signatures a l’altra classe. Ha estat un dia molt intens d’activitats.
15/nov/2011
Hui a l’entrada de l’institut havien alumnes de batxillerat o cicles formatius amb maletes a l’entrada del recinte de l’institut. He anat directament a la classe per treballar la 4a sessió del Programa d’Educació Emocional:
4a sessió del PEE: Autocontrol de les emocions. · Activitats a tractar: 1a Punt d’indignació. 2a Gràfic de sentiments humans. 3a La respiració i la relaxació.
Objectius: Conèixer les condicions que condueixen al punt d’indignació Identificar graus de sentiments per descriure amb precisió l’emoció que s’està experimentant. Desenvolupar l’habilitat d’autoregular les emocions tot creant una actitud positiva davant els problemes i a través de tècniques de relaxació.
Material: Fitxa: Punt d’indignació (lectura).
Desenvolupament de les activitats: 1. S’ha explicat als alumnes que el punt d’indignació esdevé després que el sistema límbic ha estat aclaparat o angoixat amb intenses emocions. És com una explosió uns segons després que el fusible s’haja fos. Si bé és veritat que una reacció de punt d’indignació pot salvar les nostres vides, en moltes ocasions no és apropiada. En la vida diària fer por o fugir no són la solució del problema. La majoria de vegades per a què la solució del problema siga efectiu, necessitem cervells tranquils.
2. Tres alumnes han llegit un text curt cadascú corresponents a situacions que poden portar a “punts d’indignació”
3. TREBALL EN PETIT GRUP: després que cada paràgraf o text curt ha estat llegit s’han formulat les preguntes
- Quines han estat les conseqüències del punt d’indignació ocorregut en cada història? - Va ajudar la pèrdua de control al protagonista o li va causar més problemes? - Descriviu situacions reals en les quals el punt d’indignació va resultar ser de gran ajuda.
4. POSADA EN COMÚ: en els dos primers casos coincideixen que la pèrdua de control va portar a més problemes i en l’últim cas un amic ajuda al protagonista a evitar el conflicte en el qual hagués eixit perdent.
5. S’explica que els sentiments, com la major part de les coses en aquesta vida, tenen diferents graus o intensitat. Dues persones poden tenir el mateix sentiment, però cadascuna el pot sentir més o menys. A la pissarra s’ha escrit una escala amb una certa distància entre cada nombre:
Poc 1 2 3 4 Molt
Després de la lectura de cada situació,de tres en tres alumnes, s’han anat col·locant davant del nombre que mostrava amb més força el sentiment provocat en cadascú d’ells:
- Un amic/ga et diu que estàs més guapo/a que mai (alegria). - Tots els teus amics/gues estan invitats a una festa menys tu (ira o tristesa). - Un professor fa una broma sobre una resposta incorrecta (ira). - Acabes de guanyar 1 000 000 euros (alegria). - Els teus pares van a divorciar-se (tristesa). - ... 6. TREBALL INDIVIDUAL: aprendre i practicar: - Tècniques de respiració. - Tècniques de relaxació (relaxació de Jacobson).
· Reflexió i valoració de la sessió:
7. POSADA EN COMÚ EN GRAN GRUP: Què hem aprés? Conclusió: les emocions extremadament intenses i les reaccions que estes provoquen si no hi ha autocontrol poden intensificar els conflictes fins al punt de ser molt difícils de resoldre’ls.
En arribar a la vesprada l’orientadora em comenta que a dos quart de cinc té una entrevista amb una mare d’un alumne albí per a l’avaluació psicopedagògica. Aquest alumne que es troba a 1r d’ESO portava un informe dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPE) de Primària. Té una adaptació d’accés ja que necessita una provisió d’ajudes tècniques, mitjançant l’ONCE té ajuda a la vesprada per incrementar el temps d’estudi sobretot de les àrees instrumentals. A més de les dades personals, l’historial de l’alumne, etc. l’orientadora li proposa a la mare de demanar un ordinador portàtil per la baixa visió del fill a la Conselleria. d’Educació. L’orientadora li demana a la mare un informe mèdic, el certificat de minusvalidesa, tres pressupostos de tendes amb els preus dels ordinadors a adquirir, un informe del professor en noves tecnologies de l’ONCE i tot això per poder tramitar la sol·licitud a Alacant, en concret a la Direcció d’Educació Especial.
L’orientadora em comenta que està preocupada per un alumne de 4t d’ESO que té ACIS pel retard mental i ha anat passant de curs amb els seus companys des de Primària però té un nivell curricular de 4t de Primària. En aquest cas l’entrevista la farà a finals de curs perquè l’alumne no podrà titular i pensa que si parla tan clar a la família l’alumne pot deixar de venir a l’institut. Li pregunte sobre el protocol a seguir en cas d’un Alumne amb/Con Necessitats Educatives Especials (ACNEE) que necessite ACIS i me mostra els passos següents:
1. Recollida d’avaluació inicial dels ACNEE. 2. Traspàs d’informació dels ACNEE escolaritzats en el centre. 3. Autorització dels pares per a la realització de les ACIS i la seua assistència a l’aula de PT.
A tres quarts de sis anem a consergeria a fer unes fotocòpies per a la 3a sessió del curset de Formació de mediadors. Allí ens trobem a l’altra psicopedagoga que ens comenta que a la setmana que ve no podrà assistir al curset ja que ha de ser a Benidorm. L’orientadora del centre comenta que en aqueix cas ajuntarà els dos grups. Anem cap a classe. Els punts tractats són:
1. Observació dels conflictes al centre: Posada en comú dels conflictes del centre, classes, etc. 2. Activitats de cohesió de grup i escolta activa s’expliquen afeccions, interessos, lleure, etc. - Per parelles, un explica a l’altre/a una experiència sorprenent que haja passat a internet per després el que escolta ho ha d’explicar al grup en la posada en comú. Algun que altre perd alguna informació quan ho conta al grup. - Es completa una història entre tothom. Un alumne de 4t comença dient “Víctor entra al vestuari i hi ha alumnes que s’estan canviant de roba...” I després els altres hem seguit el fil de la història.
22/nov/2011
Cap a les 12 he arribat al departament d’Orientació, l’orientadora estava llegint normativa respecte a l’elaboració del programa de transició d’educació primària a secundària a l’ordinador ja que dijous tenien una reunió amb els representants dels centres de primària assignats a l’institut per a tal finalitat. M’explica que tota la normativa la inclou a la carpeta de legislació per tenir-la a mà perquè “sense la legislació a l’abast no podem treballar bé”. M’ha estat comentant alguns temes pendents al llarg de la setmana:
1. Entrevista amb els professors de Diversificació Curricular per saber necessitats i dificultats que tenen. 2. Entrevista amb professors del PQPI per fer el seguiment.
Cap a tres quarts de una hem anat cap a la classe dels alumnes de 2n d’ESO per realitzar la 5a i última sessió del Programa d’Educació Emocional:
5a sessió del PEE. Continguts a desenvolupar:
Habilitats comunicatives i expressió normalitzada de les emocions. · Activitats a tractar: Estils assertiu, agressiu i sumís.
Resolució de conflictes en la vida personal i avaluació del programa · Mitjançant la negociació, el consens i la recompensa (exemple amb rol-playing). · Qüestionari d’avaluació del programa d’educació emocional .
Objectius: Identificar, diferenciar i reflexionar sobre els conceptes bàsics i els comportaments de la comunicació: components no-verbals, l’escolta activa, missatges en primera persona (missatges en jo), l’empatia, l’assertivitat... d’aquells comportaments agressius o sumisos. I ser capaç de resoldre situacions de conflicte mitjantçant la comunicació i les respostes socialment adequades.
Material: graella “Aconseguesc allò que vull” amb les respostes no hàbils socialment i hàbils socialment i el qüestionari d’avaluació que faltava del material per lliurar als alumnes.
Desenvolupament de l’activitat:
1.TREBALL EN GRAN GRUP I INDIVIDUAL: en iniciar la sessió, hem identificat i reflexionat breument sobre: components no-verbals, l’escolta activa, els missatges en jo, l’empatia, l’assertivitat ... mitjançant exemples: Quan alguna cosa ens molesta sovint utilitzem la 2a persona “Joan, m’has furtat l’entrepà” “Ets un lladre”. Els missatges en 2a persona fan que augmente el conflicte. L’escolta activa combinada amb els missatges en jo són el millor antídot contra l’agreujament dels conflictes. Un missatge en primera persona, quan està complet, conté informació sobre: 1) Quina situació t’afecta; 2) Quin sentiment et produeix aqueixa situació; 3) Per què t’afecta d’aqueixa manera i 4) Què necessites. En aquest cas: “Quan arribe a classe i veig que no tinc l’entrepà a la motxilla (situació), em sent fatal (sentiment), perquè ja no podré esmorzar (per què). Necessite l’entrepà per esmorzar(necessitat). Mitjançant role-playing un alumne i una alumna representen: a) Has escoltat que un company de la classe va dient que el 10 que has tret de matemàtiques és perquè t’has copiat (Em sent... Quan... Perquè ... I m’agradaria/necessitaria/desitjaria que... ). b) Aquest matí heu hagut d’esperar 15 minuts a ta germana perquè li costa d’aixecar-se. Finalment, has arribat tard a la primera classe (Em sent... Quan... Perquè ... I m’agradaria/necessitaria/desitjaria que... ). 2. TREBALL EN PETIT GRUP: es posa un exemple, un professor vol canviar un examen a un dia on ja n’hi ha dos d’exàmens. Com respondrà un alumne assertiu, un agressiu i un sumís? Tres alumnes voluntaris han representat mitjaçant role-playing cada comportament. 3. TREBALL EN PETIT GRUP: s’ha repartit la graella “Aconseguesc allò que vull” amb les respostes no hàbils socialment per tal que les analitzaren. Per a cada situació s’ha demanat a cada grup que valorés les respostes i reflexionassen per què no era hàbil socialment la resposta. 4. POSADA EN COMÚ: a continuació, d’una en una s’ha demanat per la resposta socialment hàbil en cada conflicte. En quins casos s’ha de negociar o arribar al consens, ser assertiu, ser empàtic, etc.. 5. TREBALL INDIVIDUAL: s’ha repartit el qüestionari d’avaluació del PEE.
A les 4 de la veprada en arribar al departament d’Orientació l’orientadora acabava d’arribar, ha engegat l’ordinador i hem assegut a la taula per planificar la sessió:
1) Cal organitzar una sessió per als batxillerats referent al 25 DE NOVEMBRE: DIA “CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE” que impartiran algunes tutores i també l’orientadora. Alumnes de 4t d’ESO han gravat del youtube alguns exemples per visualitzar i per treballar a classe.
Els objectius a desenvolupar serien: a) Posar de manifest per què es diu violència de gènere o contra les dones. b) Esbrinar les raons o motius per què les dones “suporten” aquestes situacions. c) Proposar què podem fer homes i dones per canviar aquesta realitat?
Preguntes per a la reflexió: 1) Jugant a pares i mares: - Mostra una relació entre dos persones en igualtat? - Qui té el poder en la relació entre el pare i la mare? - La relació es basa en l’afecte o en la por? - Quan podem considerar que hi ha maltracte? - Coneixeu persones de la vostra edat que tinguen una relació “desigual”? - Per què es dóna aquesta desigualtat? - És propi d’una relació de parella que un decidesca sobre les coses comunes o de l’altra persona?
2) Contra la violència de gènere: - Què podem fer si una persona que volem vol imposar-nos la seua forma de viure, actuar i decidir sobre nosaltres? - On podem acudir si sabem de persones que viuen una situació de violència o maltracte? - Les relacions d’equitat: afecte, respecte, llibertat individual, resolució negociada dels conflictes... són possibles?
2) Hem de preparar la quarta sessió del Curset de Formació en Mediació per a alumnes de 3r i 4t d’ESO i també alumnes de 1r cicle d’ESO ja que la psicopedagoga contractada per l’institut no podrà venir avui. És a dir, que els hem d’ajuntar en un sol grup.
Els continguts i activitats a desenvolupar són els següents:
1) Repàs dels missatges en jo per a l’autoconeixement. Es tracta de pensar i dir el nom propi perquè hi ha dos grups junts hui. A continuació, contar un hobby que ens provoque molta passió com per exemple quan sentim música que ens relaxa, emociona o extasia o practiquem un esport que ens fa sentir-nos al límit. 2) Fer ús de tècniques d’escolta activa amb el conflicte de la bicicleta. Dues alumnes se situen enmig del cèrcol de persones i representen el conflicte d’una bicicleta que la deixa a un amic i aquest trenca la cadena i punxa una roda. Dos alumnes han de fer de mediadors fent ús de les tècniques: mostrar interès, clarificar, parafrasejar, reflectir i resumir, per exemple. 3) Treballar i repassar les fases de la mediació mitjançant la representació amb altres 4 alumnes diferents: - 1. Premediació. - 2. Representació i regles de joc. - 3. Conta’m. - 4. Aclarir el problema. - 5. Proposar solucions. - 6. Arribar a un acord. 4) Avaluació final de la sessió: què hem aprés?
Abans de la sessió vaig a consergeria a fer fotocòpies, entre els 2 grups hi ha 18 alumnes en total. Signen el full d’assistència. La 5a i última sessió de formació en mediació es realitzarà en acabar els exàmens. Es farà una foto conjunta amb el grup de mediadors i mediadores amb aperitiu/dinar inclòs. El certificat es lliurarà en haver estat mediadors reals d’un conflicte a l’institut. Acabem la sessió, col·loquem les taules i cadires en el seu lloc i marxem.
29/nov/2011
Ens trobem al departament d’Orientació. Com la majoria de voltes, ens saludem i seiem a la taula per planificar la sessió: elaborar l’horari del PIES i realitzar dos informes de desemparament. Em comenta que ha arribat material del programa DITCA per als tutors i alumnes de 2n d’ESO. Obrim les caixes: són bolígrafs i sobres amb un qüestionari. M’explica que els professors d’Educació Física pesen i mesuren els alumnes, els tutors s’encarreguen de passar els qüestionaris i depenent del resultat si s’observa algun cas de transtorn alimentari s’envia la informació a l’Atenció Primària de Salut Pública.
Em comenta que hi tres activitats a fer:
- Elaborar l’horari per al programa PIES (Pla Integral d’Educació Sexual) per a alumnes de 3r d’ESO i PQPI ja que s’ha d’enviar a la infermera del Centre de Salut que ha d’ajudar a fer la intervenció conjuntament amb l’orientadora del centre. Hi ha 4 sessions: la 1a la imparteix l’orientadora i les altres 3 una infermera del Centre de Salut. Anem omplint unes graelles on consten els 7 grups, la identificació de l’aula, la data i l’horari. L’orientadora va escrivint a l’ordinador, en el meu cas vaig cercant als horaris dels grups la informació que necessita per completar-ho. Triguem al voltant de 2 hores i mitja en acabar les graelles. És un treball molt laboriós, quan acabem hem d’anar a consergeria i col·locar a l’agenda de la sala de conferències les hores ocupades des de començament de gener fins a finals de febrer. - Realitzar dos informes de desemparament o fulls de notificació de la possible situació de desprotecció del menor detectada des de l’àmbit educatiu. L’orientadora es posa a buscar el model per fer els dos informes en paper durant uns 5 minuts i no el troba. Mentre va explicant-me el per què l’equip directiu ha decidit tirar endavant els informes de desemparament. Com no troba el model en paper busca al google l’orde 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d’Educació i de la Conselleria de Benestar Social per la qual s’implanta el Full de Notificació de la possible situació de desprotecció del menor detectada des de l’àmbit educatiu a la Comunitat Valenciana i s’estableix la coordinació interadministrativa per a la protecció integral de la infància. A l’annex ve el model per realitzar l’informe. Imprimeix 2 còpies del model del Full de Notificació i una còpia de l’orde. La tutora comença a omplir els informes i em demana que llegesca l’orde per poder seguir el protocol correctament. Finalment es pot llegir que s’han de fer tres còpies: l’original s’ha d’enviar a Serveis Socials de l’Ajuntament, una còpia per al centre i l’altra per a la Conselleria de Benestar Social. En acabar els 2 informes, anem a fer les còpies a consergeria. Els col·loca en 2 fundes de plàstic i pugem al despatx de la cap d’estudis per lliurar-li els informes i que ella els tramite. - Fer el buidatge del qüestionari de l’avaluació del PEE (que no ha donat temps).
| 